Paraules arcàiques o rares i en perill d’extinció.

10 set 2008 1 comentari

by Carles in Entreteniment

Les podeu buscar per internet al diccionari català-valencià-balear de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) on trobareu tots els significats possibles i on s’utilitzen. També podeu vore aquest vocabulari al blog de l’Associacio cultural la fontanella de Costur.

Topí o Tupí-Perol o olla amb una sola ansa (Nord de Castelló i sud de Tarragona segons l’IEC).

Fato-excés d’equipatge (Tarragona i Castelló segons l’IEC).

Votoadell o votoadéu-Expresió que es fa al rebre una sorpresa, d’us freqüent a algunes comarques de Castelló i molt freqüent a les Balears (“Ses Illes” des d’ara) no es troba a cap diccionari conegut.

Traspondre-Anar-sen, desaparèixer del lloc on s’estava. S’usa sobre tot en imperatiu per manar a algú que s’en vage “Traspon d’ací” (Castelló segons l’IEC).

Maití-Matí en la seua forma arcàica. (només s’utilitza de forma cotidiana a l’Alguer segons “caçadors de paraules de tv3″) .

Pardinal-Femer, escombreria, es trobaba sempre molt a prop del poble, segurament la paraula anat desapareixent amb els pardinals, (l’Alcalatén sobre tot) no és troba en cap diccionari conegut.

Gatifell-Eina o ferramenta d’una professió (sud de Tarragona i País Valencià segons l’IEC).

Xanxa-Burla; cosa dita per riure o burlar-se (segons l’IEC) ací la coneixem com “xansa”.

Maitines-Matines en la seua forma arcàica, vol dir primera hora crònica del dia (només s’utilitza de forma cotidiana a l’Alguer segons “caçadors de paraules de tv3).

Ausades-Expresió confirmativa equivalent a “ja ho crec” (segons l’IEC).

Trespol- Terrat d’un edifici (Catalunya i País Valencià segons l’IEC).

Llur, llura-Vol dir d’ell- d’ella, només es conseva viu en algunes comarques de Girona i en la Catalunya francesa (segons l’IEC).

Es, Sa-Article definit que antigament estava estès per tot el domini català, i que, suplantat per l’article el, la queda huí reduït a Ses Illes, a part de l’Empordà i una comarca Valenciana, en plural femení Ses (segons l’IEC).

Catxull-Fanguet molt clar que es fa als corrals quan els animals hi han orinat molt (nord de Castelló i sud de Tarragona segons l’IEC).

Catuf o Catufol-Caixa de fusta la qual afegida a la sinia val per treure l’aigua (segons l’IEC).

Follia-Demència, boxeria, a València diuen Folia (segons l’IEC).

Bacó-Carn de porc en tot el seu conjunt (Morella, Vilafranca, Benassal, Llucena… Segons l’IEC).

Porcell, porcella-Persona bruta (segons l’IEC).

Ençà-Cap ací (segons l’IEC).

Barret-Tots sabem el seu significat , si està ací és per greu perill d’extinció que corre al ser substituïda pel seu sinonim en castellà, al igual que Toll o Buxaca entre altres.

Eixir-Sortir, anar de dins cap a fora (segons l’IEC), antigament s’utilitzaba per tot el territori de parla catalana, huí en dia només es conserva al País Valencià i a l’Alguer (segons “caçadors de paraules” de tv3).

Can-Vol dir casa d’en… Encara que es troba per tot el territori, s’usa amb poca freqüència per zones de l’interior i per Ses Illes (del Diccionari de les lletres Catalanes).

Lo-Article definit que antigament estava per tot el domini català, i que, suplantat per el i es a Ses Illes ha quedat practicament extingit, en plural los . 

Canterell-Gerreta amb dues anses, i amb piquerull per tenir aigua i beure a galet (segons l’IEC),  la diferència que hi ha entre Canterell i Canter és que el Canter també te dues anses però no te piquerull.

Llibrell, gibrell o ribell-Recipient de terrissa a manera de plat gran més ample de dalt, i que serveix per escurar plats, rentar-se els peus, posar coses a remulla, etc. (segons l’IEC), Dribell que es com el coneixem no existeix.

Boto-És igual que una bota de vi, però està fet amb la pell de tot l’animal per el que te molta més capacitat depenent del tamany de l’animal (segons l’IEC).

Eixarment-Variant antiga i dialectal de Sarment-Branca del cep (segons l’IEC).

Banasto-Cistell gran de vimens que serveix per carrejar el raïm al cup (Castelló, segons l’IEC).

Orguinells-Recipients fets d’espart, de canyes o de vimens per portar carrega a esquena de bístia (Castelló, segons l’IEC).

Cup-Lloc on es trapitja el raïm (segons l’IEC).

Cove-En dialectal, Covo-Recipient de més o menys fondària, més ample de dalt fet de vimens o de canyes, especialment s’utilitza per portar roba a rentar o rentada (segons l’IEC).

Capçana- vol dir cosa posada al cim del cap de les dones per portar-hi a sobre la gerra o la Tina-Recipient fet de fusta i metall que serveix per ficar la bugada,  (totes dues es troben a l’IEC).

Bastaix-Persona que antigament treballaba al port de Barcelona descarregant vaixells i transportant la carrega a l’esquena (segons l’IEC).

Vimen-En castellà mimbre (segons l’IEC).

Sàrria-I més dialectal Sària-Recipient fet d’espart o de palma, que posat de través damunt d’una bístia, seveix per trasportar coses diverses (segons l’IEC).

Corrinxol-Corn de la sàrria i manta de pagès (segons l’IEC).

Màrfega-Tela farcida de palla per a matalàs (segons l’IEC).

Bassot-Bassa gran (Tarragona  Castelló i ses Illes segons l’IEC), bassa d’aigua bruta (Girona segons l’IEC).

Gelera-Lloc on es guarda la neu, en castellà nevera (segons l’IEC).

Esme o Esma-Facultat d’estimar o calcular (segons l’IEC).

Abeuratge-Beguda, cosa per beure en castellà brebaje (segons l’IEC) .

Randa-Conjunt de fils entreteixits formant puntes per adornar les vores dels vestits i altres peces de roba en castellà puntilla (segons l’IEC).

Paor-Paraula arcàica vol dir por, temor.

Jorn-  Paraula arcàica vol dir dia, jornada laboral.

Trocar-Baratar, canviar (segons l’IEC), a troques de “a canvi de”.

Tossal-Tossut (Benassal, Xodos segons l’IEC), muntanya o puig en general (segons l’IEC).

Xapeta-Perdre la xapeta, deformació perdre la xaveta, modeda de cinc cèntims de pesseta (segons l’IEC).

Aiguamoll-Fonteta superficial que ratlla després de pluges abundants i que prest s’estronquen (segons l’IEC).

Prest-Dins de poc temps, sense tardar (Barna. segons l’IEC).

Testa-Cap d’una persona o animal (segons l’IEC).

Esbatussó-En castellà, sacudida, zarandeo ( País Valencià segons l’IEC).

Capsot-Home caparrut, obstinat amb les seues idees o proposits (Castelló segons l’IEC).

Safareig-Diposit quadrangular, fet de parets d’obra, dins del qual es posa aigua per retar la roba (segons l’IEC).

Arrebossar- Cobrir la paret amb guix, morter o ciment i allisar-la tapant els clots i falles (segons l’IEC).

Estintolar-Apuntalar (segons l’IEC).

Tamboret-Seient individual sense respatlla (segons l’IEC).

Espill-Mirall (sud de Tarragona i País Valencià segons l’IEC).

Baradat, llin o llí- En castellà lino (segons l’IEC).

Barda-Castellanisme sembla que reconegut, vol dir armadura antiga de cavall (segons l’IEC).

Albarda-Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d’un aparell que serveix per cavalcar i dur carrega sobre bísties de peu rodó, a Mallorca diuen Aubardà (segons l’IEC).

Ascalunya-Planta liliàcea (segons l’IEC) -fa gust semblant al de la ceba i te forma de ceba molt xicoteta-.

Trill-Post de fusta quadrangular, llarguera, que per sota va armat de ferros, claus o per trossos de pedra foguera, i que, arrosegat per una o dos bísties per damunt de la batuda va tallant i capolant palla (segons l’IEC).

Bres o Bressol-En castellà cuna (segons l’IEC).

Estroncar-Aturar de rajar un liquid (segons l’IEC).

Xerrar i més dialectal Xarrar-Parlar molt (segons l’IEC).

Engiscar-Acanissar, incitar, acometre (segons l’IEC).

Aixeta-En castellà grifo.

Esglai-Por, sorpresa que torba profundament (segons l’IEC).

Bèfia-Broma pesada, no es troba a cap diccionari conegut.

Aixovar-Eixugar, buidar l’aigua o un altre liquid fins l’última gota (segons l’IEC).

Soll-Lloc tancat de parets on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (segons l’IEC).

Aladroc-Home esburbat, que obra de pressa i sense reflexió ( a Ses Illes segons l’IEC).

Algep-En castellà yeso, (segons l’IEC).

Manescal-En castellà vetirinario (segons l’IEC).

Capolar-Tallar en trossos més xicotets qualsevol cosa

En-Títol de cortesia que antigament s’aplicava com equivalent al castellà Señor o Don el  femení és Na (segons l’IEC).

Esser o Ésser- En castellà existir (segons l’IEC).

Migjorn-Migdia (segons l’IEC).

Enjorn-En castellà Temprano (segons l’IEC).

Xalar-Sentir un gran plaer; divertir-se alegrement en castellà gozar, disfrutar (segons l’IEC).

Estrambòtic-Extravagant; fora d’allò admés com a usual (segons l’IEC).

Afanyar-Treballar molt, amb pressa i sense perdre temps (segons l’IEC).

Endins-A la part interior (segons l’IEC).

Comú-Lloc excusat on es fan les defecacions (sud de Tarragona, Castelló i ses Illes, segons l’IEC).

Arrabassar-Cavar terra ben endins, removent-la molt i llevant les plantes que perjudiquen el conreu (segons l’IEC).

Apoloriat o Poloriat-Sembla que és una paraula dialectal que no es troba a cap diccionari conegut, quan algú està mig mort se li diu que “està apoloriat”.

Endarrerit-En castellà “atrasado” (segons l’IEC)

Tió-Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a esser cremat, en castellà: tizón  o leño (segons l’IEC).

Cabdell-Conjunt de fil o de corda aplegat en forma més o menys rodona, en castellà ovillo (segons l’IEC).

Tos-Els teus,  Ton- El teu, Ta- La teua, Ma-La meua, Mon-El meu, Sa-La seua, Ses- Les seues (segons l’IEC).

Macarulla-Agalla de roure, pinya de pí (segons l’IEC).

Catxapera-Cau de conill (segons l’IEC).

Catxapó-Conill petit(segons l’IEC).

Regló-Pedra giratòria de forma troncocònica, del molí d’oli (Castelló i Tarragona segons l’IEC).

Gronsa-Tremuja del molí d’oliva o de gra, en castellà “tolva” (segons l’IEC).

Aigualera-Humitat que es congria en les matinades d’estiu per condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera en castellà “rocío” (Tarragona i País Valencià segons l’IEC).

Tapàs-Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l’ordinària de consistència argilosa i color fosc, en castellà “marga” (segons l’IEC)

Moixó-Ocell en general i especialment els petits, també vol dir gat petit (segons l’IEC).

Moixonar-Caçar ocells (segons l’IEC).

Adés-Indica un temps ja passat, però molt pròxim al present, equival a “fa poc” (segons l’IEC).

Ventall-En castellà abanico (segons l’IEC).

Bufador-Instrument que serveix per trasmetre una corrent d’aire, canó fet de canya o de metall foradat a cada cap, en el qual bufen per avivar el foc dels fogons o de la ximeneia (segons l’IEC).

Llar-Porció de paviment on es fa el foc d’una casa per a escalfar-s’hi o per cuinar (segons l’IEC).

Despatxar-Donar curs o resolució a un negoci o assumpte (segons l’IEC).

Pàmpol-Fulla de cep o de figuera (segons l’IEC).

Escorcollar-Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom* o tractant de veure que hi ha, en castellà escudriñar, registrar, rebuscar, investigar (segons l’IEC). *Quelcom en castellà vol dir algo.

Botxí-Executor de les setències de mort, en castellà verdugo (segons l’IEC).

Esbellussar-Afinar, educar un rústec (segons l’IEC).

Rústec o Rústic-Grosser, mancat de cultura, en castellà rústico, zafio també vol dir Aspre al tacte, mancat de finor, en castellà rudo, aspero (segons l’IEC).

Maduixa-En castellà fresa (segons l’IEC).

Cogombre-En castellà pepino (segons l’IEC).

Jupetí-En castellà chaleco (segons l’IEC).

Senglar o Porc Senglar-En castellà  jabalí (segons l’IEC).

Grua-Peça de paper, de vegades reforçada amb estelles de canya, que, lligada amb un cordill, es fa volar enlaire per entreteniment, en castellà cometa  (segons l’IEC).

Mainada-En castellà familia (segons l’IEC).

Cagabandúrries-Ni home ni homenet (del programa de tv3 Bocamoll)

Bocamoll-Qui xerra sense discrecció coses que hauira de tenir secretes (segons IEC).

Remugar-Parlar entre dents; pronunciant confusament i en veu baixa, generalment en senyal d’enuig o contrarietat (segons l’IEC).

Enutjar-En castellà enojar (segons l’IEC).

Caganius-Fill més petit d’un matrimoni (segons l’IEC).

Barral-Recipient per a liquits, les formes i matèria varien segons les comarques, ací el coneixem com un recipient fet de vidre, molt ample de panxa, amb un bequerull per beure a galet, en castellà porrón (segons l’IEC).

Ahuixar-Espantar o fer fugir algú amb crits o moviments d’amenaça (segons l’IEC).

Rella-Peça de ferro tallant per un cap i amb manec o cua per l’altre pel que se sujecta al dental de l’arada, i seveix per penetrar dins la terra i obrir els solcs (segons l’IEC).

Solc-Cavitat llarguera produïda per l’arada a la superficie de la terra (segons l’IEC).

Porró-Orinal (segons l’IEC).

Tiràs-Eina consistent en una post ficada transversalment al cap d’un mànec llarg, que, empesa o estirada per un home, serveix per arreplegar el gra o la palla damunt l’era (segons l’IEC).

Massó-1- Pilot de pasta del qual es fan els pans. 2- Pasta del menjar del porc (segons l’IEC).

Facilitari-Lleuger d’entendiment; que obra lleugerament i sense calcular les conseqüències, ignorant (segons l’IEC).

Joet- Forma dialectal de Jouet-Consisteix en una peça de fusta molt corbada i en forma de V invertida, amb dues camelles espalleres o més anses de ferro o de cuiro, per les quals passen tirandes del carro o dels braços del forcat, en alguns llocs en diuen Forcasset o Collaró en castellà yugo (segons l’IEC amb l’ajuda d’un traductor Valencià-Castellà trobat per internet).

Forcat-Forca de fusta que es fica al coll de les caballeries per llaurar.

Boç-En castellà bozal (segons l’IEC).

Xafardejar-Conversar més o menys d’alguna persona o cosa, dient-ne el que hom* en pensa amb fonament o sense, allò que han sentit dir, etc. en castellà chismorreo (segons l’IEC).

Hom- Un* mateix (segons l’IEC).

Un-I Ú en alguns casos, antigament s’escrivia Hun o Hu, en castellà un, uno (segons l’IEC), enviat per Félix i Anna.

Suro- En castellà corcho (segons l’IEC).

Terratremol- En castellà terremoto (segons l’IEC).

Gavina- En castellà gaviota (segons l’IEC).

Cercavila-En castellà pasacalle (segons l’IEC).

Espantaocells-Espantall per als ocells, en castellà espantapájaros (segons l’IEC).

Atifar-Àntic verb català, vol dir adornar (segons l’IEC).

Ribatge-Riba o vorera de mar, de riu, etc. en castellà ribera (segons l’IEC).

Onada-Ona i especialment si és de certa grandària en castellà ola, oleada (segons l’IEC).

Vaixell-Antigament s’escrivia Vexell-Recipient o vas de qualsevol mena per a contenir alguna cosa en castellà vasija, també vol dir en castellà buque, barco (segons l’IEC).

Cossi-Vas gran de terra negra, de forma troncònica invertida, que serveix per tenir oli, en castellà tina (segons l’IEC).

Setrell o Setrill-Recipient de terrissa, de vidre o metall, amb ansa a un costat i broc llarg a l’altre, que serveix per a contenir i abocar liquits, principalment oli, en castellà alcuza, aceitera (segons l’IEC).

Tramuntana-Vent del nord.

Llevant-Vent de l’est.

Ponent-Vent de l’oest.

Migjorn-Vent del sud.

Xaloc i més dialectal Aixaloc-Vent del sud-est.

Gregal-Vent del nord-est.

Morisc-Vent del sud-oest.

Mestral-Vent del nord-oest.

Desert-Deixat, abandonat (de persona o cosa que podria ajudar, protegir, etc.) en castellà desierto (segons l’IEC).

Plet i més dialectal Pleit-Pacte, tracte acordat (segons l’IEC).

Vianda-Conjunt de coses, en general, en castellà trastos, material (segons l’IEC).

Ressol-Reverberació del sol (segons l’IEC).

Solatge-Conjunt de matèries que estan en suspenció dins un liquid i que resten depositades al fons del conducte o recipient, en castellà poso (segons l’IEC)

Guardar- 1 Preservar, defensar de dany. 2 Adonar-se pendre’s guarda d’una cosa, haver-ne esment, en castellà darse cuenta (segons l’IEC)

Pinta-En castellà peine (segons l’IEC).

Adreç-En castellà aderezo (segons l’IEC).

S’hora baixa (L’hora baixa)-Aquesta expresió l’utilitzen a Ses Illes quan es refereixen a la vesprada ací al País Valencià o a la tarda a Catalunya.

Bassiol-Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l’aigüera (segons l’IEC).

Sorrat-Esbart d’ocells, en castellà vandada (segons l’IEC).

Cura-Atenció a vetllar pel bon estat d’algú, d’alguna cosa, en castellà cuidado (segons l’IEC)

Xafogor-Calor sufocant d’un ambient calent i encalmat, en castellà bochorno (segons l’IEC)

Calitja-Boira, vapor que entela l’aire i li lleva traspariència, xafogor, ardor de l’ambient (segons l’IEC)

Boig-que ha perdut totalment la raó o que la té greument pertorbada, en castellà loco (segons l’IEC)

Ca-Contracció per “casa”, també vol dir entre altres coses “gos”  (segons l’IEC).

Pasturar-Menjar l’herba o altres productes naturals del camp, en castellà pacer (segons l’IEC)

Pastura-Herba que creix en un lloc apte per a pasturar-hi el bestià (segons l’IEC)

Abeurar-Donar beure (segons l’IEC)

Abeurador-Pica o conjunt de piques grosses a on abeuren el bestiar gros, en castellà abrevadero (segons l’IEC)